lunes, 23 de marzo de 2009

Títol: Arriba l'Euromed a Barcelona amb una hora y mitja de retard
1 Subtítol: Un incident a l'estació de Cambrils va aturar la circulació de trens ahir a la nit
2 Subtítol: El tren, que hauria d'haver arribat a l'estació de Sants a les dotze, va arribar amb hora y mitja de retard.
Avantítol: Problemes amb la circulació de trens de mitjana distancia

lunes, 16 de marzo de 2009

Títol: Cap de setmana a Valter 2000
Subtítol 1: La Marta, amb dos amics, s'han alloltjat a un camping a peu de pistes de l’estació d’ski. Subtítol 2: Cap dels tres ha practicar l’esport d’hivern per excel.lència durant el cap de setmana
Avantítol: Dos dies de descans a la comarca del Ripollès

Helen Thomas no se rinde ante la Casa Blanca


La periodista americana más veterana ha cubierto el mandato de 9 presidentes estadounidenses

-La periodista más polémica del mandato de J.Bush también cubrirá la presidencia de Obama.
  1. -La norteamericana declaró sobre Bush: "Estoy cubriendo al peor presidente de la historia de Estados Unidos".
“La primera dama de la prensa”, así es como se conoce a Helen Thomas, una periodista de padres libaneses de 88 años que ha cuestionado a nueve presidentes de la Casa Blanca con las preguntas más comprometedoras. Thomas afirmó en un reportaje del programa "Entre Línies" de TV3 que la democracia no existe si el poder no es cuestionado. Según ella, son sus instintos quienes la guían a descubrir la verdad, y por lo tanto, a cuestionar lo incuestionable. La seguiremos viendo al pie del cañón en las salas de prensa de la Casa Blanca, ahora protagonizadas por Barack Obama, al cual le ha llegado el turno de salir airoso de las preguntas de la polémica periodista más veterana en el poder noerteamerciano.
Helen Thomas le declaró la guerra a George Bush al afirmar en 2006 que estaba cubriendo al peor presidente de Estados Unidos, y al preguntarle el motivo por el cual quiso ir a la guerra de Iraq. Fue a partir de entonces cuando sus preguntas fueron vetadas, cuando perdió su asiento en la primera fila de la sala de prensa de la Casa Blanca para sentarse en la última o quedarse directamente sin silla. Asistió a la despedida del último presidente republicano, y poco después declaró: “"Hoy es un día en el que la gente debe sentirse muy feliz, Bush se va de la Casa Blanca". Desde el mandato de Kennedy, todos los presidentes han tenido por costumbre dejarle hacer a Thomas la última pregunta de las ruedas de prensa, para que cierre la sesión con su famoso “Thank you, Mr. President”. Ahora será Barack Obama el que recibirá las gracias por parte de “la primera dama de la prensa” americana.

miércoles, 11 de marzo de 2009

Kapuscinski: "Si el periodista no es forma es torna un destorb"

Setena investidura de Ryszard Kapuscinski

  • La Universitat Ramón Llull concedeix al periodista polac el doctorat Honoris Causa
  • L'autor de "La jungla Polaca" va fer un repàs de la seva trajectòria professional durant l'acte

La Universitat Ramon LLull va rebre ahir al mestre del periodisme, Ryszard Kapuscinski, per concedir-li el doctorat Honoris Causa.
L’escriptor i periodista va ser investit sota la mirada tant de professors com d’alumnes, i va donar una lliçó de periodisme a tots els presents a l’acte.
El món canvia.“ El periodista o es forma contínuament o es torna un destorb: esdevé incapaç d’entendre res”, va dir el cronista polonès. També va donar un consell per a tots aquells periodistes desorientats en un món canviant. Els hi va recomanar demanar ajuda als periodistes dels diaris locals de qualsevol país. “Els periodistes són iguals a tot arreu”, va dir Kapuscinski, “curiosos i xerraires”.

L’autor de “La jungla polaca” ha practicat la seva professió arreu del món impulsat per una forta curiositat. Curiositat que l’ha portat a viure situacions límits, com treballar de corresponsal a l’Àfrica, a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia on va cobrir guerres, cops d’Estat i diverses revolucions. La seva experiència l’ha dotat d’autocrítica i d’humanitat, les regles d’or del bon periodisme, que juntament amb una forta inquietud, una prosa clara i continguda i un caràcter adaptable perfecte per a l’observació, l’han dut a rebre aquest reconeixement professional diverses vegades per part de diferents universitats.

lunes, 9 de marzo de 2009

Ibarretxe se juega su supervivencia política

El resultado de las pasadas elecciones autonómicas en Euskadi ha puesto en el punto de mira al PNV, partido político que ganó las elecciones vascas pero que no cuenta con una mayoría para poder formar un gobierno estable; y al PSE, que pese a sufrir la victoria de los nacionalistas vascos aún puede lograr esa mayoría que necesita para gobernar en Ajuria Enea a través del apoyo político del PP.
La candidatura del PNV perdió más de 70.000 votos el pasado 1 de marzo. El cambio de poder que por primera vez manifestó el pueblo vasco desde que consagró a su líder nacionalista, Juan José Ibarretxe; y la pérdida socialista de la Xunta son los dos motivos que posiblemente harán de Patxi López el nuevo lehendakari. Pactando con su gran antagonista, el PP. Y olvidando declaraciones que insistían en que el PSE sólo gobernaría en el País Vasco si ganaba las elecciones y no habría opción a pacto con el PP.
Ibarretxe, candidato del PNV por cuarta vez, se está jugando su supervivencia política. El apoyo del PP le llevaría de nuevo al gobierno vasco, pero Basagoiti, líder del PP en Euskadi, ha trasmitido hoy al PNV que “apuesta” por el cambio y la alternancia en el Gobierno Vasco "que representan la suma de los 25 escaños del PSE y los 13 del PP", y que suponen la mayoría absoluta para el partido de Patxi López.
Estamos ante una futura nueva etapa con un nuevo liderazgo en Euskadi. Pero, ¿será el PP capaz de facilitar la estabilidad política que necesitará el gobierno Vasco sin recibir ninguna compensación a cambio?

viernes, 6 de marzo de 2009

El Pnv no és el règim ni la religió d’Eukadi

  • Controvèrsia després de les eleccions autonòmiques de l’1 de març a Euskadi
  • La candidatura dels nacionalistes bascs perd més de 70.000 vots
  • El PNV afirma que no sacrificarà a Ibarretxe

José Luis Rodriguez Zapatero està decidit a eixugar-se les llàgrimes socialistes per la pèrdua de Galícia arravatant-li Euskadi al Pnv. El president del govern va defendre les aspiracions de Patxi López de proclamar-se primer lehendakari socialista, i va plantar cara a Juan José Ibarretxe, després de que els nacionalistes bascs qualifiquessin de “agressió política” el seu desallotjament de Ajuria Enea.
A més, Zapatero va assegurar que aquesta actitud de no intentar agarrar-se al poder “forma part de la democràcia”. I va rematar dient: “Ens ha passat a tots els partits ... algun cop”. No va mencionar la recent, i encara sagnant pels socialistes, sortida d’Emilio Pérez Touriño de la Xunta. Però se li va entendre perfectament. L’única gran diferència és que Touriño perdia les eleccions a Galícia el mateix dia en que Ibarretxe les tornava a guanyar a Euskadi.
Ni el PNV ni el PSE estan disposats a cedir en les seves pretensions a la presidència del nou govern basc i la creuada de declaracions que ahir van protagonitzar els seus líders així ho indica.El candidat socialista va arremetre contra el PNV rebutjant el seu discurs sobre “eleccions tramposes” i la desestabilització d’Euskadi si surten del poder, asseverant que no accepta les seves amenaces perquè “el país no és seu” i demanant-li una mica més de “responsabilitat” democrática. Patxi López va remarcar que se sentirà “molt còmode” amb un conjunt en minoria y buscant recolzaments ocasionals en el poder.

lunes, 2 de marzo de 2009

Una juerga más, el Carnaval de Sitges

21:10, Estación de Sants. Bajé del taxi rápidamente, me coloqué mi sombrero y mis pistoleras de cowboy, y una vez dentro de la estación, busqué la vía de tren que me llevaría a Sitges en tan solo cinco minutos. La encontré al instante al ver un grupo de Caperucitas y mecánicas que, al igual que yo, miraban a ambos lados de la vía pendientes de la llegada del tren. Una vez subida en él, la mezcla de disfraces, brindis y cánticos amenizaron los 35 minutos de viaje.
21:50, Sitges. Cómo iba a saber yo que el paisaje que contemplé segundos después de bajar del tren iba a acompañarme durante toda la velada. Personas. Cientos de ellas. Sitges se disfrazaba de multitud. Las aceras estaban invadidas de gente joven que, por una noche, podían ser lo que desearan. Un vaivén de ambulancias y de furgones de policía se apoderaban también de sus calles.
¿La rúa? Fue imposible verla. Me aventuré a adentrarme en la aglomeración y, milagrosamente, llegué a la Plaza España. Mi visión de la noche seguía siendo la misma: miles de disfraces, caseros en su gran mayoría, pero ni rastro del famoso Carnaval que andaba buscando. A lo lejos, una carroza. Cruzar la plaza para acercarse a verla era de locos. Poco tiempo aguanté rodeada de un sinfín de gente que aprovechó el martes de Carnaval para convertirlo en otra juerga más, como si de un sábado noche se tratara.
4:15, Estación de Sitges. Después de pasar las últimas horas de la noche en la playa a ritmo de música comercial, me encontré en una inmensa cola que me llevaría al tren de vuelta a casa una hora más tarde.
Esta fue mi noche carnavalera. Atrás queda el recuerdo de las grandes carrozas, de las coreografías a ritmo de salsa y de los disfraces espectaculares. Esto, sí es la esencia del Carnaval.