
- Ahir van tenir lloc centenars de concerts i espectacles per celebrar el dia de la Independència
- Israel 2009 s’ha convertit en una potència regional i mundial
Celebració de la declaració d'Indepèndencia de l'Estat d'Israel
Yihiye tov” (tot anirà bé), cantaven ahir centenars de milers d’israelians a tot el país en les celebracions de la Independència.
Tel Aviv, la primera ciutat hebrea, celebra cent anys amb una sèrie d’actes culturals i esportius. Un dels deu mil participants en la marató commemorativa comentava: “Si pogués explicar al meu avi, que va ser assassinat al gueto de Varsòvia, que estem celebrant un Estat jueu lliure e independent, pensaria que m’he tornat boig. Per ell, l’única carrera possible era per fugir dels nazis”.
La passada setmana resumeix el llibre d’història d’un Estat d’Israel que compleix avui 61 anys. Fa uns dies, el país es va paralitzar per recordar en el dia de l’Holocaust que un terç del poble jueu va ser exterminat en la shoah. La tradició jueva senyala que “del dol hi ha que passar a l’alegria” i per això, ahir a la nit van començar les festes del dia de la Independència, amb centenars de concerts, espectacles i barbacoes.
Israel 2009 és una potencia regional i mundial. Vuit satèl·lits d’espionatge i de comunicació donen voltes a l’espai en aquests moments. La quantitat de premis Nobel en economia, química o medicina recorda que el país compte amb algunes de les ments més privilegiades del planeta. Es tracta d’un estat que té el major número de companyies d’alta tecnologia després dels EE.UU.
Israel, que en 1948 tenia 650.000 habitants, compte avui 7.411.030. El 75’5% són jueus, el 20’2% són àrabs de nacionalitat israeliana i la resta, el 4’3% de la població, són immigrants, especialment de l’antiga Unió Soviètica. Segons les enquestes, un 84% dels seus habitants es declara satisfet amb la vida al país i un 87% desitja criar els seus fills a l’Estat jueu. La majoria dels israelians, més de dos terços, recolza la creació d’un Estat palestí, però creu que la recent guerra de Gaza no serà l’última.
“Som dèbils o forts?”, es preguntava ahir l’escriptor Eyal Meged. “Per nosaltres, aquesta és una qüestió existencial, sobretot quan per primer cop en trenta anys hi ha un país, l’Iran, que amenaça amb esborrar-nos del mapa". Al doctor Zeraj Veraftig, que va signar la declaració d’Independència al 1948, li van preguntar fa uns anys sobre si l’Estat hebreu havia obtingut els seus objectius. La seva resposta va ser tallant: “Menys del que anhelàvem , molt més del que esperàvem”. I va resumir: “Yihiye tov”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario